Olimpisme
A la Grècia clàssica els exercicis físics eren, al costat de l'aprenentatge de les lletres i de la música, una part fonamental de l'educació dels nois. A partir dels dotze anys, almenys en les famílies benestants , el noi era confiat a un preparador que l'instruïa en el gimnàs o la palestra -un espai cobert de sorra a l'aire lliure quadrat i voltat de vestidors, banys i altres sales.
Atletes preparant-se. Un d'ells s'unta amb oli.
Els qui practicaven esport anaven despullats -el mot "gimnàstica" ve del grec (gymnós) 'nu'- i, abans de començar, s'untaven amb oli i es cobrien el cos amb sorra o pols per protegir el cos de la intempèrie. Un cop havien acabat es treien la capa de sorra, oli i suor amb un instrument metàl·lic anomenat estrígil.
Cada ciutat celebrava competicions esportives als principals festivals que dedicaven als seus déus, com a les Panatenees d'Atenes. D'aquests jocs locals sortien seleccionats els millors atletes que representaven la seva ciutat en els jocs o festivals religiosos i esportius oberts a participants de tot Grècia.Els grans festivals atlètics panhel·lènics se celebraven periòdicament a Delfos (Jocs Pítics), Corint (Jocs Ístmics), Nèmea (Jocs Nemeus) i Olímpia (Jocs Olímpics). Aquests darrers van ser els més antics i els que van durar més: més d'onze segles.
Els coneixements i habilitats propis són:
-
força
-
velocitat
-
treball
-
manipulació
-
construcció
