Institut Ermessenda de Girona

Potser entre 580 i 560 a.C., uns anys després de la fundació de Massàlia, els foceus van situar un petit establiment a la padia de Roses, en una mena d'illot ubicat a la costa, que tancava un port natural al costat de la desembocadura del riu Fluvià. El Fluvià i el Ter permetien l'accés a les comarques interiors. Aquesta situació fa pensar que factoria, a part de la funció de port d'escala en la ruta cap al sud de la península Ibèrica, va ser concebuda com a port de comerç, és a dir, com un nucli de comerciants estrangers a qui els indígenes garantien la seguretat per permetre el flux constant d'importacions.

 

No hi ha dubte, doncs, que Empòrion va tenir una funció essencialment comercial, evident ja en el seu nom, que vol dir mercat i d'on deriva el nom de la comarca de l'Empordà. Aquesta illa, l'actual Sant Martí d'Empúries, va rebre el nom de Paleàpolis ("Ciutat Vella") després que, al cap de no gaire temps, els foceus establerts van travessar el braç de mar que en els separava de la costa i van fundar un nou nucli, anomenat modernament Neàpolis (Estrabó, III, 4, 8).

 

Aleshores s'inicià una veritable hel·lenització del territori circumdant. Començà així la cultura ibèrica al nord-est de Catalunya, quan Empòrion transformà la forma de vida dels indígenes.